peix en subhasta pública així com el fet de tenir sempre una barca a disposició de l’Ajuntament. Una tasca que sempre preocupà molt, per tal d’evitar possibles malalties contagioses entre la població, fou la de la seva neteja, en especial durant els s. XVIII i XIX. Les neteges millor documentades són les dels anys 1806, 1885, 1927, 1933, 1984 i 1992.
A partir de les darreries del s. XIX es va dur a terme un nou tipus d’explotació: la recreativa, lligada a l’incipient turisme estival. Cal esmentar que el primer partit d’hoquei sobre gel fet a Puigcerdà tingué lloc damunt l’estany l’any 1956.
La seva actual fesomia és el resultat d’una reforma iniciada el 1991 i finalitzada a finals de la dècada. Amb aquesta reforma, el seu perímetre passà de ser un hexàgon irregular a tenir unes formes sinuoses; a més, se’n retirà la barana d’obra, es desplaçà l’illa del centre, es canvià la il·luminació i s’integraren nous elements arquitectònics, vegetals i de senyalització.
Sembla que els cignes foren introduïts l’any 1928. Altres espècies d’aus que hom hi pot trobar són els ànecs (“tirons” en la parla de la Cerdanya) i, molt ocasionalment, el bernat pescaire, el gavià argentat, la gavina vulgar o la polla d’aigua. I també podem observar esquirols saltant entre les branques dels arbres i les tanques vegetals.
En el seu marc s’hi celebra una festa centenària (presidida per la Vella de l’Estany) que té el seu origen en la Fiesta Nocturna a la Veneciana celebrada pels pioners de l’estiueig a Cerdanya.