Turisme Cultural

Puigcerdà Gòtica

Campanar de Santa Maria

El 1936, als inicis de la Guerra Civil espanyola, sota el comandament de la CNT-FAI es va dur a terme l’enderrocament de l’església parroquial de Santa Maria. Desmantellada a pic i pala, només en va restar el seu campanar, que avui dia presideix la plaça que porta el nom de l’edifici desaparegut. El conjunt es va començar a construir cap al 1177; per aquesta raó s’hi van integrar certs elements romànics, tot i que es podria considerar, majoritàriament, d’estil gòtic.

L’església tenia tres naus. D’ample ocupava gairebé tota la plaça, deixant, a banda i banda, un carrer estret. Encara avui dia, podem observar, a ambdós costats del campanar, l’arrencament d’un dels arcs de creueria que anaven cap a les naus laterals. De llargària, amb la rectoria que hi havia afegida, arribava fins a prop del magnífic plàtan que divideix aquesta plaça de la dels Herois.

El campanar, únic vestigi de l’antic complex arquitectònic, destaca per damunt dels llosats de les cases i sempre ha estat un símbol de la vila de Puigcerdà. Actualment té una alçada de 35 metres fins a damunt de la barana que el culmina, però se sap que a l’antiguitat constava d’un llosat fet de planxes de bronze acabat en punxa i rematat amb una agulla daurada. Observant el campanar actual, ens adonem, ràpidament, que té dues etapes de construcció. Per un cos- tat, la base quadrada, que arriba fins al primer pis, està formada per quatre ferms pilars revestits de blocs de granit ben caironats. D’aquí en amunt, forma una figura octagonal on les parets

Campanar de Santa Maria

de les diverses cares estan ben lligades amb arestes de granit. I, al capdamunt, una terrassa relativament ampla permet gaudir d’una extraordinària panoràmica de la vall ceretana. És molt aconsellable visitar-la, tot i l’esforç de pujar els esglaons circulars del primer tram i els nous, més còmodes, fins a les campanes.

És en un dels pilars de la base on s’obre una porta que dóna pas a una escala de cargol, també de granit, que ens permet l’accés al primer pis. Allí hi trobem els dos ulls de bou, que s’obren cap a la plaça i l’hospital, i les dues arcades laterals. Aquesta escala marca, perfecta- ment, el tram més antic i ens indica, alhora, on hi ha el canvi de construcció, ja que al final –després de pujar uns quants graons més– resta tapiada una antiga làpida funerària que assenyala l’acabament de la part més antiga. I és precisament aquest tall de l’escala el que ens indica que originàriament el campanar s’aixecava quadrat, a semblança d’algunes representacions dibuixades en llibres notarials del segle XIII de Puigcerdà. Segons algun autor, part d’aquests dibuixos són representatius de l’església de Santa Maria, fet que apunta la possibilitat d’un campanar central i dues torres més baixes a cada una de les naus laterals. Això no obstant, una descripció de Puigcerdà de 1603 manifesta l’existència d’un sol campanar i corrobora la seva forma i accés:

“… se sostiene el alto y gordo campanario cuadrado y sobre cuatro gordas colum- nas y pilares. De modo que se sostiene sobre cuatro pilares, que es hermosa la traza. Dentro de una columna o pilar está una angosta escalera de caracol para subir en él.”

El canvi de construcció cap a la forma octagonal segurament no va ser fruit d’un caprici, sinó que devia respondre a una necessitat arran del mal estat del campanar, ja que al llarg del temps va patir molts tropells, com ara llamps o incendis. Sembla que la darrera reforma estructural es va iniciar el 1737 i va finalitzar, per complet, el 1776. A més a més, gràcies a una inscripció situada damunt de la barana que corona el campanar, així com per la documentació existent, podem saber que aquesta part va ser restaurada el 1887. La darrera reforma, la de les escales de ferro interiors i la cúpula superior, és actual.

El campanar actuava com a l’atri d’entrada a l’església i el terra estava empedrat amb làpides sepulcrals. S’hi obria una de les portes de l’església, la portalada de la qual encara podem observar. La formen cinc arquivoltes on es combinen les motllures rodones i pentagonals que se sostenen per columnes culminades amb capitells decorats amb motius vegetals, entre els quals podem descobrir pinyes. Tota la portalada està feta de l’anomenat “ marbre d’Isòvol”. Al seu costat, destaca un baix relleu que representa un traginer amb el seu animal. Al centre d’aquesta planta baixa, s’hi pot observar una creu on, a més de diversos sants, es representa la Mare de Déu de la Sagristia i un combinat de les armes de Puigcerdà i la Cerdanya. La dècada del 1940 està dedicada als puigcerdanesos morts durant la Guerra Civil espanyola.

La portalada donava pas a la nau central de l’església i, per tant, podem interpretar que era la principal. Tot i això, va tenir més ús la lateral, que donava de front al carrer major. D’aquesta, també feta de la mateixa pedra que l’anterior, se’n conserva una arquivolta a la porta petita de l’església de Sant Domènec. També hi ha el fris, que feia funcions de capitell, on es poden contemplar caps d’animals semblants a gats. El campanar ha tingut diverses funcions, principalment de caràcter religiós i social. En primer lloc, feia la tasca que li era pròpia de campanar, fent els tocs de campana en les diverses funcions religioses, i també per anunciar la mort del papa, del monarca o dels bisbes. De la mateixa manera, tocava per avisar de foc amb la campana gran, fet que va substituir-se per la sirena i que encara avui està en funcionament. També ha servit, fins fa poc, per a tocar les hores del rellotge antic, ara modernitzat. Cal esmentar que el primer rellotge va ser instal·lat el 1415, i es va canviar, després de molts arranjaments, el 1610. El darrer, avui sense funcionar, data del segle XIX.

Una funció més esporàdica, però no menys necessària, va ser la de lloc de vigilància en períodes de guerra; també s’utilitzava com a defensa mitjançant els tiradors situats en el campanar. Finalment, la darrera funció que realitza és la turística; cal destacar els focs d’artifici que se celebren el dia 8 de setembre amb motiu de la festa dedicada a la Mare de Déu de la Sagristia, patrona de Puigcerdà.

Església de Nostra Senyora de Gràcia

Mare de Déu de Gràcia

Capella consagrada el 1482, fou malmesa pels francesos el 1793; reformada posteriorment diverses vegades. Procedeixen d’aquí dos magnífics retaules gòtics: els de l’Anunciació i de Sant Esteve i Sant Joan, ara al MNAC. La seva edificació es féu arran d’un vot de Jaume Mercader, veguer de Cerdanya, en caure ferit en un intent d’assalt a la Vila. Està situada al carrer de les Escoles Pies.

Pont de Sant Martí

Es tracta del millor exemple de pont gòtic conservat a la comarca. Hom en té documentada una important reconstrucció els anys 1326-1328. Presenta dos ulls -un major que l’altre- en arc de mig punt. Se situa a cavall dels municipis de Puigcerdà i de Guils de Cerdanya, tot travessant el riu Querol o Aravó. Era un punt de pas clau en el traçat de l’Strata Ceretana dels romans.

Ajuntament

Ajuntament de Puigcerdà

Originàriament gòtic, probablement de la fi del segle XIII, fou destruït per un incendi el 1938. Era un dels exemples més rellevants del gòtic civil català, on destacaven els seus artesonats i el llosat voladís. Avui dia, al seu interior, en resta una sala amb volta d’aresta que té la clau de volta esculpida amb les armes de la Vila.

Muralles

Si bé de sempre la Vila havia estat emmurallada, vers el 1885 el Govern va donar permís per anar enderrocant les defenses. Dels antics murs en resten distints vestigis catalogats a la part de ponent.

Can Deulofeu

Can Deulofeu

Situada al carrer Querol, es tracta d’un dels pocs exemples de gòtic popular que es conserven a la comarca. Reformat vers 1911, conserva diversos elements d’interès, entre ells les arcades cegues del seu lateral.

Convent de Sant Domènec

 Fou fundat vers el 1290-1291 sota la reial protecció del monarca. El formava l’església, la part conventual, el claustre, així com d’altres pertinences: horts… Fou desamortitzat el 1835.

Església

D’una sola nau, és la més gran de la Cerdanya tot i que es degué d’escurçar a causa de les destrosses del terratrèmol de 1428. Està coberta a dues vessants sostingudes per grans arcs ogivals que descarreguen en grans contraforts entre els quals s’obren distintes capelles laterals amb alguns altars d’interès.

Va ser rehabilitada al culte i com a parroquial, el 1946. En ella destaca la seva 

Convent de Sant Domènec

portalada del segle XV, amb força escudets i tres arquivoltes que descansen sobre sengles capitells esculpits. Una segona portalada, més petita, prové de l’antiga església de Santa Maria.

Són de gran interès les pintures murals gòtiques de 1362, obra atribuïda a Guillem de Manresa. Al MNAC es conserva una làpida sepulcral gòtica de Ramon d’Urtx, baró de Matamala, mort el 1291.

Part conventual i Claustre

Biblioteca Comtat de Cerdanya

Desafectat, fou utilitzat com a caserna i escola. Actualment acull el casal d’avis municipal, la biblioteca comarcal, l’Arxiu Històric Comarcal de Puigcerdà i l’IEG. Al seu darrere, s’hi pot veure una de les ales de l’antic claustre, reconstruït el 1603.

Català CA English EN Français FR Español ES