Turisme Actiu

Guia Excursions i passejades

Camins de la nostra Història

camins història

1. ELS SENDERS DE LA PLANA 

Els camins de la plana ens permeten descobrir els poblets que conformen el municipi de Puigcerdà.
Es tracte de Ventajola, Age i Vilallobent. Gairebé no queden senders que ens hi portin, els camins d’abans ara són carreteres asfaltades, que podem transitar en vehicle  rodat, també ho podrem fer en bicicleta i a peu, però  parant molt de compte, circulant sempre per la nostra  esquerra per a poder controlar els cotxes que venen.

RIGOLISA 
Els senders del nord ens permetran creuar la frontera i arribar fins a la  localitat d’Ur, passant per Rigolisa o pel camí dels Enamorats i el nou llac de Puigcerdà.

VILALLOBENT
Villa Llupinti, que vol dir “Vila dels Llops”, s’ubica a la confluència del Riu de la Vanera amb el de Villallonga, l’origen del seu nom recorda la presència d’aquest animal a aquestes contrades.Poble (1170 m alt) del municipi de Puigcerdà (Baixa Cerdanya), L’església parroquial (Sant Andreu), d’origen romànic, conserva un retaule gòtic del s XV. El lloc és esmentat ja el 839; al s XIV era possessió del monestir de Cuixà, però al s XVII era lloc reial. Fou municipi independent fins el 1968. L’antic terme comprenia, a més, el poble i antic terme d’ Age, amb el mas  Florença.   

VENTAJOLA 
A L’Edat mitjana formava part de les propietats que el monestir de Sant Miquel de Cuixà tenia a la Cerdanya a l’igual que Rigolisa i Villallobent. Ventajola (1.150 m) està situat al SO de Puigcerdà, al marge dret del riu Querol o d’Aravó. La seva existència està documentada des del s. IX. L’església, romànica (s. XI-XII), està dedicada a Sant Tomàs. Ventajola, es creu que s’hauria originat a partir del patronímic llatí Ventidius. Ventajola és la part més plana de Puigcerdà i es troba al vell mig de la vall cerdana. És un lloc molt extens ple d’encant i de llegenda, al costat del riu, cosa que ha fet d’aquest paratge un lloc tradicional per anar a passar el dia. A la part que resta al sud del Querol hi trobem l’església de Sant Tomàs, que conserva en el seu absis una sèrie d’elements llombardes. La nau està rematada per una espadanya biforada cap a occident. La part nord de Ventajola és coneguda com el Pla de Malamort i arriba fins a Bolvir. Antigament era una regió pantanosa i fins fa relativament poc era completament erma. Ho era tant que ni les vaques volien anar-hi a pasturar. A mitjans de segle, arran de la construcció del camp de Golf i de les torres que s’hi varen construir, la zona ha esdevingut novament fèrtil i verda. El nom, de tota manera, sembla ser que prové d’un fet llegendari i no només per l’esterilitat de la terra. 

AGE 
El nucli d’Age es troba a mig camí, entre Puigcerdà i Vilallobent, connectat per una carretera, que s’estreny molt en alguns punts.    El nucli antic d’Age és molt compacte i en destaquen els seus carrers  estrets, que es dirigeixen a la plaça central, on s’ubica l’església parroquial, dedicada a Sant Julià, d’origen romànic encara que molt reconstruïda. Age va pertànyer fins l’any 1.969 al municipi de Vilallobent, moment a partir del qual va a passar a formar part de Puigcerdà.

2. ELS SENDERS DE LES  MUNTANYES  DE SALTÈGUET I  VILALLOBENT

Des d’antic els camins ens han permès moure’ns, avançar, construir i moldejar el paisatge que ens envolta en l’actualitat. La Xarxa de Senders de Cerdanya té com a objectiu recuperar el trepig de l’home per diferents racons del nostre territori, descobrint la història i llegint aquestes petjades humanes que resten tímides i silencioses en diferents indrets amb identitat i nom propi, sovint oblidats, i els quals tenen la seva raó d’existir.

CAMÍ DE DÒRRIA – 602

Aquest camí surt de Vilallobent, i és el que s’utilitzava habitualment per pujar el bestiar a la muntanya. Passa pel refugi de Vilallobent i s’enfila cap a Coll Marcer i després pel camí dels Carlins cap a la Creu de Maians, des d’allí continúa fins arribar a Dòrria, un poblet del Ripollès ple d’encant. Sovint el seu traçat coincideix amb el GR11.

CAMÍ DELS “SECLARS” – 601

Camí de bast, molt agradable, entre parets de pedra seca, probablement deu el seu nom als pagesos que anaven a collir el “secle” que es cultivava en aquells camps. S’enfila torrent amunt, vorejant la frontera francesa.

CAMÍ DE LA BAGA DE SALTÈGUET – 726

Saltèguet, antiga població, avui en runes ubicada a la baga de Saltèguet, al replà de les Gavarres. Hi ha constància a l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell de l’antiga església parroquial de Sant Martí de Saltègal. Un altre fet curiós és la compra, per part del poble de Puigcerdà, de l’avetosa de Saltèguet al 1393 i que està situada dins del terme d’Alp.

Català CA English EN Français FR Español ES