Natura

Entorn

Geografia

La vall cerdana és una conca enfonsada per falles que uneixen la Seu d’Urgell amb Perpinyà fa uns 8 milions d’anys, en la qual es formà un important llac situat en l’actual subcomarca de la Batllia. La marcada diferència entre la solana, més assolellada i de sòls més raquítics, i la baga, més ombrívola i amb una superfície forestal superior, resulta molt evident en el paisatge. Les sèquies són un element d’aprofitament de les aigües dels torrents tributaris del Segre, gràcies a les quals prats i camps de conreu gaudeixen d’un estat i una verdor excel·lents, que no tindrien pas.

Amb una altitud mitjana d’uns 1000 metres sobre el nivell del mar aproximadament, la Gran Vall del Pirineu,  és una de les valls més grans d’Europa d’Est a Oest en alçada. I precisament, mercès a la seva orientació, gaudeix de més de 3000 hores de sol durant l’any. Per altra banda, la seva ubicació i extensió en el Pirineu fa que a determinades àrees de la vall predomini el clima atlàntic i en d’altres, el mediterrani. 

Al bell mig de Cerdanya es troba Puigcerdà, què a simple vista domina pràcticament la vall. 

Vegetació i fauna

La pràctica totalitat del municipi està ocupada per conreus herbacis de regadiu, així com per prat, seguits molt de lluny per la superfície destinada a horta i fruiters-pere- res bàsicament. Pel que fa a l’àrea arbrada, força minsa sobre el conjunt del terme, se’n destaca el pi roig (al pla de les Forques) i l’associació pi roig-matoll, seguida de la pollancreda (que emmarca camins o marges), el pi negre (al serrat de l’Orri), i finalment el faig, molt poc representat i associat a aquest darrer. La resta fa referència a matollar pur o a les associacions prat-pi roig i prat-matollar, a més de tots els arbres de ribera que envolten la sèquia, els camps i els prats de dall (verns, freixes, salzes…).

Cal fer esment, però, de la plantació de tot un seguit d’espècies -autòctones o foranes- que componen l’anomenat parc Schierbeck de la Vila, per ser uns dels seus trets distintius. Entre els anys 1998 i 2000 es va desenvolupar un projecte de millora que afectà tant les espècies plantades fins aleshores com la seva senyalització. Consistí en posar una sèrie de panells tant a la vegetació autòctona com a d’altra relacionada amb espais d’altitud d’arreu del món. Així mateix, altres fan referència a l’avifauna -fixa o ocasional- de l’estany i a la piscifauna. D’altra banda es va dur a terme una renovació d’alguns elements arquitectònics, així com la neteja i la replantació de noves espècies vegetals (plantes, arbusts i arbres). Finalment es col·locà una senyalètica dels diversos elements existents.

Pel que fa a l’avifauna que viu a l’estany, hi tenim l’ànec collverd (blanc o morisc) i el cigne mul, a més del colom blanc. També solen freqüentar-lo, en època de migració, l’ànec xiulaire, la polla d’aigua, la gavina vulgar i el gavià argentat. A les rodalies, s’hi veuen cigonyes blanques temporalment. La ictiofauna està representada per la bagra, el barb, la carpa, el gardí, la madrilla i la truita fario. Entre la fauna salvatge que ocupa l’espai muntanyenc, del terme, trobem la més pròpia dels estatges muntà i subalpí.

Camí dels Enamorats
Parc Schierbeck
Català CA English EN Français FR Español ES