L’antic terme municipal de Puigcerdà es va veure incrementat amb l’annexió del municipi de Rigolisa al segle XIX i el de Vilallobent el 1969. Té, per límit oriental, la frontera amb França, amb nuclis del terme molt propers a uns altres ara francesos. En aquest vessant, el límit remunta vers la muntanya per una estreta franja de terreny fins al coll Marcer, a partir d’on descendeix, pel serrat d’Orri, al costat del mas Bertranet fins a trobar el riu de Llavanera, alhora que confrontant amb el terme de Fontanals de Cerdanya. A partir d’aquí s’obre cap al pla d’Arenes, voreja Ventajola a ponent i va a trobar l’actual carretera N-260 a l’altura del mas Aransó, punt de confluència amb els termes de Bolvir i Guils de Cerdanya. Per desso ta d’aquesta via de comunicació cerca el riu Querol i el remunta fins a la frontera, prop de la Vinyola, on té el límit amb Enveig. Al nord ressegueix la frontera, que separa el terme amb els d’Ur per trobar-se, de nou, amb el de la Guingueta d’Ix.
Pel que fa al seu cap, la vila de Puigcerdà (1.202 m), el seu nom deri- va del llatí “Pòdium ceretani”, que sig- nifica “puig dels ceretans”, és a dir, dels antics pobladors de Ceretania i, per derivació, de Cerdanya. Malgrat això, la primera denominació fou “Mont Cerdà” Ambdós topònims indi- quen la seva situació enlairada, ja que s’assenta damunt del turó avançat sobre la plana format per la morena frontal de la glacera que havia ocupat la vall de Querol.