La vila
Puigcerdà
PUIGCERDÀ és un municipi de Catalunya situat al nord-oest de Barcelona, dins del Pirineu axial i a la comarca de la Cerdanya, de la qual és la capital. Aquesta és una de les de millor delimitació natural, ja que està formada per una gran vall envoltada de muntanyes piri- nenques i prepirinenques, els límits de la qual són: pel nord el Principat d’Andorra i el Llenguadoc;
- pel sud el Berguedà;
- per l’est el Capcir i el Conflent;
- per l’oest l’Alt Urgell;
- pel sud-est el Ripollès.
El Municipi
L’antic terme municipal de Puigcerdà es va veure incrementat amb l’annexió del municipi de Rigolisa al segle XIX i el de Vilallobent el 1969. Té, per límit oriental, la frontera amb França, amb nuclis del terme molt propers a uns altres ara francesos. En aquest vessant, el límit remunta vers la muntanya per una estreta franja de terreny fins al coll Marcer, a partir d’on descendeix, pel serrat d’Orri, al costat del mas Bertranet fins a trobar el riu de Llavanera, alhora que confrontant amb el terme de Fontanals de Cerdanya. A partir d’aquí s’obre cap al pla d’Arenes, voreja Ventajola a ponent i va a trobar l’actual carretera N-260 a l’altura del mas Aransó, punt de confluència amb els termes de Bolvir i Guils de Cerdanya. Per desso ta d’aquesta via de comunicació cerca el riu Querol i el remunta fins a la frontera, prop de la Vinyola, on té el límit amb Enveig. Al nord ressegueix la frontera, que separa el terme amb els d’Ur per trobar-se, de nou, amb el de la Guingueta d’Ix.
Pel que fa al seu cap, la vila de Puigcerdà (1.202 m), el seu nom deri- va del llatí “Pòdium ceretani”, que sig- nifica “puig dels ceretans”, és a dir, dels antics pobladors de Ceretania i, per derivació, de Cerdanya. Malgrat això, la primera denominació fou “Mont Cerdà” Ambdós topònims indi- quen la seva situació enlairada, ja que s’assenta damunt del turó avançat sobre la plana format per la morena frontal de la glacera que havia ocupat la vall de Querol.
l'Escut
La primera referència apareix en el cartulari Trasllat del Llibre Verd de l’any 1298, una de les representacions de l’heràldica municipal catalana més antigues. La seva descripció normalitzada és la següent: Escut caironat de gules amb un mont floronat d’or. Per timbre, una corona de comte. Cal parar compte que el “floronat” no és la Flor de Lis, com s’ha confós en innombrables ocasions.
La Bandera
Deriva de les seves armes o escut i fou oficialitzada el 1986. Al centre òptic consta el mont floronat d’or sobre un camp de gules que cobreix tot el drap. Cal fer esment que Puigcerdà té documentada una ban- dera des del segle XV, de la qual no es té cap mena de constància gràfica ni descripció.
Els Títols
INSIGNE. Atorgat el 1344 en fer presoner, al castell de la Torre Cerdana de Portè, el rei Jaume III de Mallorca, el qual havia estat declarat en rebel·lia per la Cort i confiscats els seus béns.
FIDELÍSSIMA. Obtingut el 1583 per la victoriosa resistència contra els hugonots que s’hagué de fer a causa d’una traïció d’un resident a la Vila.
HEROICA. Li va ser concedit pel Govern per tal de recompensar la ferma resistència que féu contra els carlins en els atacs i el setge de les tropes carlistes del 17 al 28 de novembre de 1837.
SEMPRE INVICTA. Li fou atorgat per Decret de la Presidència del Govern central amb data de 8 de setembre de 1874 en reconeixement al vigor amb què es féu front als atacs i el setge carlí del mateix any. En aquest moment fou creada una medalla commemorativa per als defensors amb permís del Govern.
